bracem per retrobar-nos, abracem per sentir, per curar, abracem perquè si, abracem molt fort, abracem d’un costat, per davant, per darrera, abracem ràpid, a vegades lent.… Abracem per dir-nos adéu, fins després, abracem per sempre, abracem durant quants segons?? Volem estrènyer i a la vegada acariciar, per fer-nos escoltar i viure amb la sensació de que estem junts en aquest món. Abracem per demanar perdó, per donar pau a la nostre ànima, per poder estimar-nos i fer-nos costat o per allunyar-nos… L’abraçada és vital per l’ésser humà, és una carícia als sentits, el tacte, la olor, la mirada, estan immersos en aquest acte, on dos cossos o més, s’entrellacen amb els braços. En aquesta peça volem representar l’abraçada com a gest social i polític on el seu significat i la seva acceptació a anat evolucionant segons l’època i/o país que ha viscut. Mostrem un abraçada universal on tots els gèneres estan inclosos en la unió de dos cors que junts construeixen un vincle emocional de 20 segons.