res persones entren en escena. Entenem que hi són per alguna cosa, però pel que sembla no tenen la mateixa manera d’arribar-hi. Cadascú més curiós que la seva parella,

posen a prova les possibilitats del balancí. Compensar el moviment, redefinir les trajectòries, sortir del marc i així, busquen explotar el lloc al màxim, tant en alçada com a terra. On acaba el seu espai de joc?

Ràpidament, integren l’element «pilotes de ping-pong». Objecte senzill i inofensiu, que contrapesa amb la “màquina de guerra” (nom petit que rep el balancí), es va convertir en un instrument de malabarisme. Barrejar disciplines per trobar la seva pròpia singularitat. La idea és redescobrir, o més aviat aportar noves vies de recerca al

voltant d’aquest aparell acrobàtic i experimentar una qualitat extrema de moviments fallits. Tot amb un ritme viu, recolzat per una creació musical feta a partir dels sons de les bales, orquestrada per un sampler que les segueix a l’escenari. Aquesta màquina funciona per efecte de bucle i capes superposades i els permet construir la música en directe. Acumulació, repetició, risc, control: perill lúdic o fragilitat perillosa? Un projecte que vol ser autònom, complet i en el present.

Portat per 6 espatlles, reflectit per 3 caps i signat per 1 col·lectiu; la nostra energia anima l’escena. Activar l’empatia de les persones, arribar no a un públic, sinó a EL públic i així sentir-se en contacte directe amb ells. La creació s’ha fet evident. «Un altre cop» és la idea que l’error està permès. El Circ és una presa de riscos; així que anem a embrutar-ho i tornem a començar! Lúdic, però efectiu, aquest espectacle encaixa en espais amb sostres alts i terres durs, per a «qui ens vulgui mirar».