n cercle és allà, col·locat a terra, una vora discreta entre el públic i els dos artistes. Un espai de tensió, d’atenció, que s’estira i tensa. Com una bufa animada pel compromís i la complicitat entre aquestes dues persones. Un escenari refinat que cobra vida a la intensitat de les presències, l’impuls dels cossos, l’escolta dels altres. Veiem amb l’orella, mirem amb els sentits. El gest es plasma i es nodreix d’una tècnica molt dominada on l’equilibri, els malabars, la barra xinesa i la dansa dialoguen en un tot poètic.  

​«Ven» parla de la part d’humanitat que tenim, d’aquest sentiment de confiança que ens eleva.